Carta a una companya

Querida amiga Paula

Queri contarte unes coses de la meua vida, ja que fa molt de temps que no parlem.

Una de les coses que m’agraden molt es estar amb el meu novio Alfonso, també m’agrada molt eixir amb els meus amics, els de tota la vida, una altra cosa que m’agrada es veure partists de balonmano i m’agradaria tornar a jugar.

Coses que no m’agraden es que a gent siga molt falsa, que s’enfaden per tonteries i que no et criden per quedar. Una altra cosa que no m’agrada es la semana dels examens, perque m’estrese molt.

Saps que he conegut a una persona impertorbable?. Jo creía que no hi havia ningú aixina.

Una persona que no expresa els seus sentiments, les coses que li agraden i les que no, no expresa gens del s seus sentiments.

Un tema dels que estic interesada es que hui en dia en els joves predomina el frenessí, et conte en que consisteix. Les carreres de cotxes clandestines, sexe sense protecció… coses moderades com beure alcohol controlant, fer sexe amb protecció i coses d’abstenció com no fer sexe, estar abstés als plaers de la vida com per exemple en la pel.licula del Festín de Babette, aquelles dues dones que no volien sentir el plaer, estaben absteses al plaer.

Una de les frases de la pel.lícula es que un artista mai es pobre, eixa frase vol dir que un artista sempre te alguna cosa que demostrar als demés.

Una altra frase es l’artista es el que es capaç de donar lo millor de si mateix, que vol dir que un artista dona el millor de ell, tot lo bo que pot donar de si mateix.

Se m’oblidava dirte que vaig veure un anunci de un super push-up, on exageren moltissim el plaer, que amb eixe sosten et vas a sentir con aquella xica, ojalà estiguera jo aixina ficantme eixe sosten. A l’anunci et fiquen mes escenes “sexuals” que el sostenidor, et mostren una xica primeta, molt guapa, sexi, que pareix que va a mantindrer alguna relació sexual, que justament l’anunci talla quan ella es lleva el sostenidor. El lloc on esta es una habitació luxoja, que pareix ser un hotel, en una cama gran i ampla, on la xica ix quasi nua.

L’ultim que parlarem en clase d’ética va ser que volien ficar una llei on si passabes en roig et ficaben una multa. Vam parlar de a qui li pareixia bé i a qui no, ami em pareix bé aixina hi baixara la tasa de mortalitat en atropellaments, encara que jo soc d eles primeres que cregua en roig, pero hi ha que parar-se a pensar que si els cotxes feren el mateix que nosaltres es produiria un caos.

Bo querida amiga, em despedisc ja, besets i cuidat.

Una forta abraçada, Bea.