Amb els meus companys soc ........, amb els professors en classe. Amb la meua millor amiga........ amb mon pare....., amb ma mare ........ amb una persona que m'atrau..., amb les persones que no conec, quan estic en grup...,
No ho entenc, tot deuria encaixar però soc tan contradictòria, ... Com soc realment?
martes, 14 de junio de 2011
Un llibre de Rojas Marcos
c
Els llibres d'aquest autor estan plens de reflexions per a viure millor desde el punt de vista que depen de nosaltres amteixos: la reflexió i el autoconeixement.
Els llibres d'aquest autor estan plens de reflexions per a viure millor desde el punt de vista que depen de nosaltres amteixos: la reflexió i el autoconeixement.
martes, 17 de mayo de 2011
Drets i deures al voltant de la sexualitat
- Dret a l'igualtat sexual (contra la discriminació i qualsevol tipus d'abús en funció del genere, la edat, la situació económica i social) -deure de respectar i no aprofitar-se de les o desigualtats.
- Dret a la llibertat (d'elecció, de comportament,..) a no ser pressionat.
- Dret a l'intimitat, a la no divulgació de la teua experiència.
- Dret a l'informació i a l'educació sexual basada en la ciencia, la ética i la veritat.
- Dret a la veracitat i a l'expressió d'emocions.
martes, 10 de mayo de 2011
Qüestionari al voltant de "El chico" de Ch. Chaplin
- Què fala mare del xiquet? Per què?
- Que fa el pare biològic? Per què?
- Et sembla convenient?
- Què fa Charlot amb el xiquet ? Com pren la decisió?
- ? Com el cuida? Li dona afecte?
- Com l'educa? Es una bona educació?
- Un home a soles pot educar bé a un xiquet? I una dona? Qui ho fa millor?
- Qué fa el policia? Que fa la societat per el xiquet orfe?
- Es millor la familia tradicional per als xiquets qu' altres formes de familia? Per què?
viernes, 6 de mayo de 2011
Lo que yo creo: una ética de izquierda
JEAN DANIEL 06/05/2011
He aquí algunas lecciones que he aprendido de mis maestros. Me he convertido en lo que Camus llamaría un "reformista radical". Practico lo que Michel Foucault denominaría una "moral de la incomodidad". Albergo la ambición de alcanzar una "felicidad sin obligación de trascendencia", como creo que habría podido decir Spinoza. Se trata simplemente de una ética de izquierda.
1. Ya no quiero cambiar el mundo; quiero reformarlo. De hecho, creo que el mundo cambia por sí mismo mucho más deprisa que nuestro deseo de cambiarlo. Pero si quiero ser reformista no es solo porque haya renunciado a la revolución, sino porque creo en los progresos, y quiero subrayar que he escrito esta última palabra en plural. Es evidente que ya no se puede creer en el progreso en el sentido en que lo hacían Condorcet, Marx o Auguste Comte. Pero antes de que un águila le devorase el hígado, Prometeo consiguió robar ciertos secretos a Zeus; y entre ellos había algunos que hicieron posible que la humanidad diera un enorme salto hacia en el conocimiento. La reforma consiste en hacer desaparecer aquellos secretos que resultaron ser maléficos.
2. El siglo anterior debería conducirnos a desconfiar de todas las revoluciones, a comprender todas las resistencias y a abrazar el espíritu reformista. A condición que esta conversión se lleve a cabo con un radicalismo que impida que los compromisos se conviertan en componendas. El "reformismo radical" excluye todo relativismo desencantado. Mendes-France decía que la tensión reformadora debe inocular constantemente patetismo en la virtud. La democracia debe ser una pasión.
3. La explosión de los dogmas y de las ideologías debería condenarnos a la humildad y a un verdadero culto de la complejidad. Al margen de las justas políticas y los divertimentos de las polémicas, lo perentorio ya no es soportable. En lo que a mí respecta, he decidido interesarme siempre por las razones de quienes están en desacuerdo conmigo. En este terreno, mi maestro es Raimundo Lulio, un monje mallorquín del siglo XIII que invitaba a los impíos a no escoger entre los tres monoteísmos, sino a formarse su propia síntesis personal.
4. La sabiduría consiste ahora en no separar nunca los conceptos de libertad e igualdad. La primera sin la segunda conduce a la jungla de las competiciones. La igualdad sin libertad lleva a la uniformidad y a la tiranía. Tampoco se debería separar nunca la preocupación por la creación de riquezas de la preocupación por su reparto. El hombre sigue siendo la meta de toda creación.
5. Desde esta óptica, el dinero solo puede ser el símbolo de unamercancía y el instrumento que sirve para hacerla circular mejor. Cuando la especulación conduce a considerar el dinero como un fin y no como un medio, en otras palabras, cuando el capital se "financiariza", la sociedad entera se transforma en una bolsa de valores que ya solo puede optar entre un individualismo cínico y un latrocinio organizado.
6. Según Marx, la violencia viene provocada por el paso de una sociedad a otra, como ocurrió durante la transición del feudalismo al capitalismo. Solo en este caso considera que la violencia es progresista o, si se quiere, revolucionaria. Contrariamente a lo que se repite por doquier, esta noción no es hegeliana. Hegel elogió la Revolución (1789), pero no el Terror (1793), en el que no vio un progreso, sino todo lo contrario: una regresión. No existe pues una fatalidad progresista de la violencia, sino al revés. Soy partidario de una no violencia ofensiva y no sacrificial.
7. No obstante, puede ocurrir que una guerra a la vez "inevitable e inexcusable" sea necesaria por razones de autodefensa. Pero solo podría ser declarada como último recurso, después de descartar todas las demás soluciones. Una vez que se ha decidido ir a la guerra, hay que tener en mente tres reflexiones: a) "Sí, a veces hay que resignarse a la guerra, pero sin olvidar nunca que, pese a la equidad de la causa, eso significa participar de la eterna locura de los hombres" (Barack Obama); b) "Cada vez que un oprimido toma las armas en nombre de la justicia, da un paso en el campo de la injusticia" (Camus); c) "La justicia, esa fugitiva que a menudo deserta del campo de los vencedores" (Simone Weil).
8. No está en el destino de una víctima el seguir siéndolo; después de liberarse, puede convertirse en verdugo. Todos aquellos que aceptan responder a la barbarie con la barbarie, utilizando las mismas armas que sus enemigos y traicionando así los valores por los que combaten deberían tener presente este pensamiento. En tal caso, no hay inocentes, solo vencedores o muertos. En una época en la que la fragmentación de los dogmas y los conflictos de la fe conducen a los fanatismos y en la que cada vez es más difícil hablar de valores universales, un odio debe imponerse -y la palabra no es demasiado fuerte-: el odio hacia todos los absolutos. El principio del exterminio de un pueblo constituye el mal absoluto. Los supervivientes de Auschwitz y Ruanda no deben decirse: "Nosotros nunca más", sino "esto nunca más".
9. Ya en mi más tierna infancia aprendí a considerar la humillación como uno de los peores males de la humanidad. Más aun que las opresiones, las ocupaciones y las alienaciones, la humillación es lo que más profundamente hiere el alma de un individuo o una colectividad. Y lo que está detrás de las revoluciones controladas y de las revoluciones fanáticas.
10. Hay varios medios para no colocar nuestro sillón en el sentido de la resignación ante las desgracias de la vida y la maldición de los hombres. Por ejemplo, considerar que "la vida no es nada, pero nade vale más que una vida" (Malraux), que "no hay que buscar a Dios en ninguna otra parte que en todas partes" (Gide) y que solo la admiración que se transforma en amor puede impedirnos ver la vida como "un cuento lleno de ruido y furor contado por un idiota y que no significa nada" (Shakespeare). De todas formas, como dice magníficamente François Cheng, "todos los juicios, todos los cultos y todos los ritos pueden desaparecer, salvo uno solo, el de la Belleza".
1. Ya no quiero cambiar el mundo; quiero reformarlo. De hecho, creo que el mundo cambia por sí mismo mucho más deprisa que nuestro deseo de cambiarlo. Pero si quiero ser reformista no es solo porque haya renunciado a la revolución, sino porque creo en los progresos, y quiero subrayar que he escrito esta última palabra en plural. Es evidente que ya no se puede creer en el progreso en el sentido en que lo hacían Condorcet, Marx o Auguste Comte. Pero antes de que un águila le devorase el hígado, Prometeo consiguió robar ciertos secretos a Zeus; y entre ellos había algunos que hicieron posible que la humanidad diera un enorme salto hacia en el conocimiento. La reforma consiste en hacer desaparecer aquellos secretos que resultaron ser maléficos.
2. El siglo anterior debería conducirnos a desconfiar de todas las revoluciones, a comprender todas las resistencias y a abrazar el espíritu reformista. A condición que esta conversión se lleve a cabo con un radicalismo que impida que los compromisos se conviertan en componendas. El "reformismo radical" excluye todo relativismo desencantado. Mendes-France decía que la tensión reformadora debe inocular constantemente patetismo en la virtud. La democracia debe ser una pasión.
3. La explosión de los dogmas y de las ideologías debería condenarnos a la humildad y a un verdadero culto de la complejidad. Al margen de las justas políticas y los divertimentos de las polémicas, lo perentorio ya no es soportable. En lo que a mí respecta, he decidido interesarme siempre por las razones de quienes están en desacuerdo conmigo. En este terreno, mi maestro es Raimundo Lulio, un monje mallorquín del siglo XIII que invitaba a los impíos a no escoger entre los tres monoteísmos, sino a formarse su propia síntesis personal.
4. La sabiduría consiste ahora en no separar nunca los conceptos de libertad e igualdad. La primera sin la segunda conduce a la jungla de las competiciones. La igualdad sin libertad lleva a la uniformidad y a la tiranía. Tampoco se debería separar nunca la preocupación por la creación de riquezas de la preocupación por su reparto. El hombre sigue siendo la meta de toda creación.
5. Desde esta óptica, el dinero solo puede ser el símbolo de unamercancía y el instrumento que sirve para hacerla circular mejor. Cuando la especulación conduce a considerar el dinero como un fin y no como un medio, en otras palabras, cuando el capital se "financiariza", la sociedad entera se transforma en una bolsa de valores que ya solo puede optar entre un individualismo cínico y un latrocinio organizado.
6. Según Marx, la violencia viene provocada por el paso de una sociedad a otra, como ocurrió durante la transición del feudalismo al capitalismo. Solo en este caso considera que la violencia es progresista o, si se quiere, revolucionaria. Contrariamente a lo que se repite por doquier, esta noción no es hegeliana. Hegel elogió la Revolución (1789), pero no el Terror (1793), en el que no vio un progreso, sino todo lo contrario: una regresión. No existe pues una fatalidad progresista de la violencia, sino al revés. Soy partidario de una no violencia ofensiva y no sacrificial.
7. No obstante, puede ocurrir que una guerra a la vez "inevitable e inexcusable" sea necesaria por razones de autodefensa. Pero solo podría ser declarada como último recurso, después de descartar todas las demás soluciones. Una vez que se ha decidido ir a la guerra, hay que tener en mente tres reflexiones: a) "Sí, a veces hay que resignarse a la guerra, pero sin olvidar nunca que, pese a la equidad de la causa, eso significa participar de la eterna locura de los hombres" (Barack Obama); b) "Cada vez que un oprimido toma las armas en nombre de la justicia, da un paso en el campo de la injusticia" (Camus); c) "La justicia, esa fugitiva que a menudo deserta del campo de los vencedores" (Simone Weil).
8. No está en el destino de una víctima el seguir siéndolo; después de liberarse, puede convertirse en verdugo. Todos aquellos que aceptan responder a la barbarie con la barbarie, utilizando las mismas armas que sus enemigos y traicionando así los valores por los que combaten deberían tener presente este pensamiento. En tal caso, no hay inocentes, solo vencedores o muertos. En una época en la que la fragmentación de los dogmas y los conflictos de la fe conducen a los fanatismos y en la que cada vez es más difícil hablar de valores universales, un odio debe imponerse -y la palabra no es demasiado fuerte-: el odio hacia todos los absolutos. El principio del exterminio de un pueblo constituye el mal absoluto. Los supervivientes de Auschwitz y Ruanda no deben decirse: "Nosotros nunca más", sino "esto nunca más".
9. Ya en mi más tierna infancia aprendí a considerar la humillación como uno de los peores males de la humanidad. Más aun que las opresiones, las ocupaciones y las alienaciones, la humillación es lo que más profundamente hiere el alma de un individuo o una colectividad. Y lo que está detrás de las revoluciones controladas y de las revoluciones fanáticas.
10. Hay varios medios para no colocar nuestro sillón en el sentido de la resignación ante las desgracias de la vida y la maldición de los hombres. Por ejemplo, considerar que "la vida no es nada, pero nade vale más que una vida" (Malraux), que "no hay que buscar a Dios en ninguna otra parte que en todas partes" (Gide) y que solo la admiración que se transforma en amor puede impedirnos ver la vida como "un cuento lleno de ruido y furor contado por un idiota y que no significa nada" (Shakespeare). De todas formas, como dice magníficamente François Cheng, "todos los juicios, todos los cultos y todos los ritos pueden desaparecer, salvo uno solo, el de la Belleza".
jueves, 7 de abril de 2011
- pensar en les moments positius.
- reconeixer l'intermig, no tot es bò o roïn.
- no pensar que un mal es repetirà sempre.
- voler que tots siguen de la teua opinió.
- és inutil imaginar el pitjor que pot passar.
- creure que saps com i en què pensen els demès.
- aceptar l'injusticia en la pròpia vida.
- admetre les imperfeccions necessàries en l'existència humana.
- aparentar ser indiferent.
- donar el màxim crédit a les emocions .
martes, 5 de abril de 2011
Aforismes
Coneix-te a tu mateix
el que t'agrada, el que penses, ets el que millor et pot coneixer,.. Com es coneix a u mateix?
- Aprenen a escoltar-se
-Coneguent el mon i la gent
-Identificant les passions i el desitjos
L'aforisme és l'art de la sugerència
El món no és un lloc sinò una elecció
(negació)
No m'importa el que diuen de mi, és no voler reconéixer el mal que fan les paraules hostils.
el que t'agrada, el que penses, ets el que millor et pot coneixer,.. Com es coneix a u mateix?
- Aprenen a escoltar-se
-Coneguent el mon i la gent
-Identificant les passions i el desitjos
L'aforisme és l'art de la sugerència
El món no és un lloc sinò una elecció
(negació)
No m'importa el que diuen de mi, és no voler reconéixer el mal que fan les paraules hostils.
lunes, 7 de marzo de 2011
Carta a una companya
Querida amiga Paula
Queri contarte unes coses de la meua vida, ja que fa molt de temps que no parlem.
Una de les coses que m’agraden molt es estar amb el meu novio Alfonso, també m’agrada molt eixir amb els meus amics, els de tota la vida, una altra cosa que m’agrada es veure partists de balonmano i m’agradaria tornar a jugar.
Coses que no m’agraden es que a gent siga molt falsa, que s’enfaden per tonteries i que no et criden per quedar. Una altra cosa que no m’agrada es la semana dels examens, perque m’estrese molt.
Saps que he conegut a una persona impertorbable?. Jo creía que no hi havia ningú aixina.
Una persona que no expresa els seus sentiments, les coses que li agraden i les que no, no expresa gens del s seus sentiments.
Un tema dels que estic interesada es que hui en dia en els joves predomina el frenessí, et conte en que consisteix. Les carreres de cotxes clandestines, sexe sense protecció… coses moderades com beure alcohol controlant, fer sexe amb protecció i coses d’abstenció com no fer sexe, estar abstés als plaers de la vida com per exemple en la pel.licula del Festín de Babette, aquelles dues dones que no volien sentir el plaer, estaben absteses al plaer.
Una de les frases de la pel.lícula es que un artista mai es pobre, eixa frase vol dir que un artista sempre te alguna cosa que demostrar als demés.
Una altra frase es l’artista es el que es capaç de donar lo millor de si mateix, que vol dir que un artista dona el millor de ell, tot lo bo que pot donar de si mateix.
Se m’oblidava dirte que vaig veure un anunci de un super push-up, on exageren moltissim el plaer, que amb eixe sosten et vas a sentir con aquella xica, ojalà estiguera jo aixina ficantme eixe sosten. A l’anunci et fiquen mes escenes “sexuals” que el sostenidor, et mostren una xica primeta, molt guapa, sexi, que pareix que va a mantindrer alguna relació sexual, que justament l’anunci talla quan ella es lleva el sostenidor. El lloc on esta es una habitació luxoja, que pareix ser un hotel, en una cama gran i ampla, on la xica ix quasi nua.
L’ultim que parlarem en clase d’ética va ser que volien ficar una llei on si passabes en roig et ficaben una multa. Vam parlar de a qui li pareixia bé i a qui no, ami em pareix bé aixina hi baixara la tasa de mortalitat en atropellaments, encara que jo soc d eles primeres que cregua en roig, pero hi ha que parar-se a pensar que si els cotxes feren el mateix que nosaltres es produiria un caos.
Bo querida amiga, em despedisc ja, besets i cuidat.
Una forta abraçada, Bea.
jueves, 3 de marzo de 2011
The Kid Chaplin 1921
El xic - 1921
És una pel·lícula de Charles Chaplin sobre la paternitat.
Segons un amic que l'ha vist tracta d'un home fadrí i pobre que es fa càrrec de la custòdia d'un nen i ho cria.
M'ha explicat que ho educa en els seus valors, que poden ser qüestionables, però que són els seus i que els fan sobreviure a tots dos enmig de la misèria.
En la majoria de les pel·lícules de Chaplin veiem la capacitat dels homes per viure solos.
En la pel·lícula, Chaplin es fa càrrec, a soles, d'un bebè. Li talla bolquers de vells llençols, li prepara biberons (a la seva manera), cuina i ensenya al seu fill a cuinar, cuida la neteja diària del fill (també a la seva manera) i li trau endavant, ensenyant-li a defensar-se de les agressions dels altres nens, i sobretot transmetent-li afecte, dignitat i seguretat.
Quan el govern d'Espanya va aprovar la llei que permetia a dos homes adoptar a un nen, moltes persones es van tirar les mans al cap, no tenien clar que els homes sols, sense dones, poguessin fer-se càrrec de la criança d'un nen.
La majoria dels heterosexuals consideren que aquestes són labors de les seves dones. De fet els que recolzen la custòdia compartida en cas de divorci són encara minoria.
La majoria de les mestres són dones i, per descomptat, són majoritàriament dones les persones que els eduquen a casa i les que eduquen en els instituts.
El canvi de mentalitat pertoca a tota la societat, i crec que Chaplin va posar amb aquesta pel·lícula el seu gra de sorra.
Què us sembla l'opinió del meu amic? Si els nens no tenen, ni a casa ni a l'escola, models masculins que es facin càrrec de la seva assistència, quan siguin adults seran masclistes?
Segons un amic que l'ha vist tracta d'un home fadrí i pobre que es fa càrrec de la custòdia d'un nen i ho cria.
M'ha explicat que ho educa en els seus valors, que poden ser qüestionables, però que són els seus i que els fan sobreviure a tots dos enmig de la misèria.
En la majoria de les pel·lícules de Chaplin veiem la capacitat dels homes per viure solos.
En la pel·lícula, Chaplin es fa càrrec, a soles, d'un bebè. Li talla bolquers de vells llençols, li prepara biberons (a la seva manera), cuina i ensenya al seu fill a cuinar, cuida la neteja diària del fill (també a la seva manera) i li trau endavant, ensenyant-li a defensar-se de les agressions dels altres nens, i sobretot transmetent-li afecte, dignitat i seguretat.
Quan el govern d'Espanya va aprovar la llei que permetia a dos homes adoptar a un nen, moltes persones es van tirar les mans al cap, no tenien clar que els homes sols, sense dones, poguessin fer-se càrrec de la criança d'un nen.
La majoria dels heterosexuals consideren que aquestes són labors de les seves dones. De fet els que recolzen la custòdia compartida en cas de divorci són encara minoria.
La majoria de les mestres són dones i, per descomptat, són majoritàriament dones les persones que els eduquen a casa i les que eduquen en els instituts.
El canvi de mentalitat pertoca a tota la societat, i crec que Chaplin va posar amb aquesta pel·lícula el seu gra de sorra.
Què us sembla l'opinió del meu amic? Si els nens no tenen, ni a casa ni a l'escola, models masculins que es facin càrrec de la seva assistència, quan siguin adults seran masclistes?
miércoles, 2 de marzo de 2011
Carta a una companya.
Estimada Verónica:
T'escric aquesta carta perqué vull contar-te algunes coses sobre mi, vull que sapigues totes les coses qué més m'agraden, les petites coses que em donen plaer.
Per a mí la cosa més maravillosa del món és simplement DORMIR! jaja sí, sé que es un poc estúpid pero m'encanta dormir, també gaudisc molt quan estic amb els meus amics, tenim molt bon rotllo entre nosaltres. I ja que parle dels amics, una altra cosa que m'agrada molt és anar als concerts de música punk, perqué m'ho passe genial ballant, "fent el cabra" i gaudint de la bona música amb ells. I per últim també escoltar música a la meua habitació quan estic assoles.
I ara vull contar-te també les coses que no m'agraden gens.
Com per exemple que els meus pares em tafanejen les cosses, odie això, avui per exemple ma mare amb l'excusa de que m'estava ordenant l'habitació l'he pillat llegint uns papers que tenia, em dona moltissima ràbia. També odie a la gent falsa, i em.. com a tothom NO m'agrada gens estudiar jeje i ja per acabar no puc soportar que la gent em diga que encara soc menuda per opinar de les coses i que per això no tinc raò.
Ara que ja saps una miqueta més de mí, vull parlar-te d'un tema que estem donant a classe, la impertorbabilitat. La mestra ens va passar un full on parlava sobre aquest tema, escrit pel filòsof Seneca. Després de llegir-ho, vaig a dir-te que a mí personalment no m'agradaria gens ser impertorbable, perqué jo pense que les persones si han de mostrar els sentiments, d'estar alegres quan toque i de estar tristos quan siga. Jo com ja he dit no podria ser una persona impertorbable.
Ah, també a classe hem estat parlant sobre el frenesí, la temprança o moderació i sobre l'abstenció. Vaig a possar-te algun exemple de cada cosa per a que comprengues que sifnifiquen.
Per exemple, el frenesí seria...saltar-te un semafor en roig, emmm beure alcohol fins a emborratxar-te, robar, participar en carreres clandestines de cotxes...
La temprança seria quan beure una cervesa durant el menjar, veure la TV dues hores diaries,dir que no quan no vols beure més... Ja m'entens fer les coses amb moderació, sense passarse.
I per últim l'abstenció seria per exemple.. menjar poc i amb desgana, fer-se absteni es a dir, no provar l'alcohol o romandre verge fins al matrimoni.
He de dir que avui en dia, en la societat en la que vivim hi predomina i molt el frenesí perqué només volem passar-nos-ho bé i gaudir al màxim de tot, i per això gaire sempre recurrim al frenesí. És clar també que no se sempre actuem així si no que, la temprança també està molt present en el nostre dia a dia i no tot gira entorn al frenesí.
I ja per últim, vaig a contar-te un poc el resum d'una peli que vam vore a classe, es deia El Festín De Babette , va de dos germanes que hi viuen a un poblet del nord d'europa. El seu pare era el capellà del poble, i degut a que pertanyien a una religió una mica "radical" doncs havien estat educades molt estrictament. Elles són un clar exemple de impertorbabilitat, ja que no poden mostrar cap tipus de plaer. Quan Babette els prepara aquel banquet, tots queden en que no parlaran del menjar ni diran res. Però al final amb el vi i el champagne, es tornen tots molt més feliços, demostrant els seus sentiments cap els altres.
La meua opinió personal de la peli és que ha estat molt bona.
He de afegir que la mestra ens va dir dues frases que vull compartir amb tu.
La primera deia : '' Un artista mai és pobre''
Es refereix a qué un artista tinga diners o no sempre ho va a ser, i mentres li quede el seu ingeni.. doncs sempre tindra alguna cosa.
I la segona: ''L'artista és el capaç de donar el millor de u mateix''
Aquesta es refereix a qué, un artista a l'hora de fer el seu treball ho fa com si fos una persona sobrenatural que trau el millor de ell mateix i ho mostra als demés.
Bé, Vero espere que t'haja agradat el que t'he contat en aquesta carta, aixina t'ajudarà a saber més coses sobre mi, i mira també has aprés coses noves.
Una molt forta estimada i un gran petó.
PD: Avui a classe hem estat veient un anunci i comentant-lo, l'anunci és aquest tan famós que s'ha fet ara, eixe que fa la novia del Cristiano Ronaldo, eixe dels push up...
Jo esque ja estic farta, sempre trauen a una xica amn un cos espectacular, que si veus l'anunci..dius però eixa tia està anunciant un sostneidor o s'esta insinuant al novio? jeje
A tots els anuncis fan igual o trauen un home fort.. o una dona prima. Bé dontat això ja si que m'acomiade. Petons guapa.
de la teua amiga... Maria Ferrer.
T'escric aquesta carta perqué vull contar-te algunes coses sobre mi, vull que sapigues totes les coses qué més m'agraden, les petites coses que em donen plaer.
Per a mí la cosa més maravillosa del món és simplement DORMIR! jaja sí, sé que es un poc estúpid pero m'encanta dormir, també gaudisc molt quan estic amb els meus amics, tenim molt bon rotllo entre nosaltres. I ja que parle dels amics, una altra cosa que m'agrada molt és anar als concerts de música punk, perqué m'ho passe genial ballant, "fent el cabra" i gaudint de la bona música amb ells. I per últim també escoltar música a la meua habitació quan estic assoles.
I ara vull contar-te també les coses que no m'agraden gens.
Com per exemple que els meus pares em tafanejen les cosses, odie això, avui per exemple ma mare amb l'excusa de que m'estava ordenant l'habitació l'he pillat llegint uns papers que tenia, em dona moltissima ràbia. També odie a la gent falsa, i em.. com a tothom NO m'agrada gens estudiar jeje i ja per acabar no puc soportar que la gent em diga que encara soc menuda per opinar de les coses i que per això no tinc raò.
Ara que ja saps una miqueta més de mí, vull parlar-te d'un tema que estem donant a classe, la impertorbabilitat. La mestra ens va passar un full on parlava sobre aquest tema, escrit pel filòsof Seneca. Després de llegir-ho, vaig a dir-te que a mí personalment no m'agradaria gens ser impertorbable, perqué jo pense que les persones si han de mostrar els sentiments, d'estar alegres quan toque i de estar tristos quan siga. Jo com ja he dit no podria ser una persona impertorbable.
Ah, també a classe hem estat parlant sobre el frenesí, la temprança o moderació i sobre l'abstenció. Vaig a possar-te algun exemple de cada cosa per a que comprengues que sifnifiquen.
Per exemple, el frenesí seria...saltar-te un semafor en roig, emmm beure alcohol fins a emborratxar-te, robar, participar en carreres clandestines de cotxes...
La temprança seria quan beure una cervesa durant el menjar, veure la TV dues hores diaries,dir que no quan no vols beure més... Ja m'entens fer les coses amb moderació, sense passarse.
I per últim l'abstenció seria per exemple.. menjar poc i amb desgana, fer-se absteni es a dir, no provar l'alcohol o romandre verge fins al matrimoni.
He de dir que avui en dia, en la societat en la que vivim hi predomina i molt el frenesí perqué només volem passar-nos-ho bé i gaudir al màxim de tot, i per això gaire sempre recurrim al frenesí. És clar també que no se sempre actuem així si no que, la temprança també està molt present en el nostre dia a dia i no tot gira entorn al frenesí.
I ja per últim, vaig a contar-te un poc el resum d'una peli que vam vore a classe, es deia El Festín De Babette , va de dos germanes que hi viuen a un poblet del nord d'europa. El seu pare era el capellà del poble, i degut a que pertanyien a una religió una mica "radical" doncs havien estat educades molt estrictament. Elles són un clar exemple de impertorbabilitat, ja que no poden mostrar cap tipus de plaer. Quan Babette els prepara aquel banquet, tots queden en que no parlaran del menjar ni diran res. Però al final amb el vi i el champagne, es tornen tots molt més feliços, demostrant els seus sentiments cap els altres.
La meua opinió personal de la peli és que ha estat molt bona.
He de afegir que la mestra ens va dir dues frases que vull compartir amb tu.
La primera deia : '' Un artista mai és pobre''
Es refereix a qué un artista tinga diners o no sempre ho va a ser, i mentres li quede el seu ingeni.. doncs sempre tindra alguna cosa.
I la segona: ''L'artista és el capaç de donar el millor de u mateix''
Aquesta es refereix a qué, un artista a l'hora de fer el seu treball ho fa com si fos una persona sobrenatural que trau el millor de ell mateix i ho mostra als demés.
Bé, Vero espere que t'haja agradat el que t'he contat en aquesta carta, aixina t'ajudarà a saber més coses sobre mi, i mira també has aprés coses noves.
Una molt forta estimada i un gran petó.
PD: Avui a classe hem estat veient un anunci i comentant-lo, l'anunci és aquest tan famós que s'ha fet ara, eixe que fa la novia del Cristiano Ronaldo, eixe dels push up...
Jo esque ja estic farta, sempre trauen a una xica amn un cos espectacular, que si veus l'anunci..dius però eixa tia està anunciant un sostneidor o s'esta insinuant al novio? jeje
A tots els anuncis fan igual o trauen un home fort.. o una dona prima. Bé dontat això ja si que m'acomiade. Petons guapa.
de la teua amiga... Maria Ferrer.
lunes, 28 de febrero de 2011
Carta a una companya
Estimada Maria...
En primer lloc vaig a ficar les coses que em donen plaer:
Una de les coses amb les quals més disfrute és fer esport. De tot tipus... futbol, basquet, tenis...
M'agrada practicar-lo amb els meus amics, o en el cas del tenis també amb el meu pare.
Altra cosa que desde fa un poc de temps em dona molt plaer és estar amb la meua nòvia, anar al cine, jugar a alguna cosa, quedar-nos a soles...
Encara que tambe disfrute amb els meus amics eixint per ahi i passar-nos-ho be clavant-nos en nosaltres jajaja de broma!.
També m'agrada estar a soles i comenzar a escoltar música, ja que tinc musica de tot tipus fins les que escoltava fa temps, el que fa que recorde coses.
A continuació les coses que no m'agraden:
No m'agrada que la gent parle de tu a les esquenes.
Tampoc que la gent siga impuntual jaja, ja que si quedes amb algú a una hora tens que estar ahí.
Altra cosa que no m'agrada son els típics xics que no tenen amics i es van amb el ''macarrilla'' del grup per a anar darrere d'ell, són persones que no tenen personalitat.
No m'agraden les películes de por, ni escoltar els polítics parlant a la televisio, ja que no parlen, discuteixen.
Per últim una cosa que tampoc m'agrada és que els meus pares siguen molt protectors, ja que
tinc quasi 16 anys i pense que ja puc fer coses sense que ells em diguen res.
Tot seguit vaig a parlar-te sobre un tema del que hem parlat a clase la impertorbabilitat:
Vam estar parlant sobre un text en el qual es parlava d'un savi, que deia que sempre
hi ha que reaccionar de la misma manera, tant si l'atac li ve de front, de l'esquena, de la dreta o de l'esquerra.
La mestra ens va demanar que expresarem el que creierem que era la imperotrbabilitat i si ens agradaria ser-ho, jo li he dit que si tinguera la oportunitat de ser un esser impertorbable no m'agradaria ser-ho. Pense que per a algunes coses podria estar be, pero per altra banda ets un esser viu i necesites sentiments encara que alguna vegada pugues estar trist.
Ja que ser impertorbable significaria no poder estar tampoc alegre.
Saps el que es la moderacio, l'abstencio i el frenesi? Jo ho tenia mes o menys clar, pero amb el que ens a explicat hui la profesora ja ho entenc molt be, a continuacio t'ho explique. Ademes ens ha demanat que expliquem com es la epoca en que vivim en tant al frenesi... moderacio... o abstencio...
Per a mi una persona normal seria la persona moderada, ja que no s'abste a tot sino al que l'interesa i no fa tot de frenesi sino que sap controlar-se
Encara que el frenesi siguera mes divertit em quedaria amb moderacio
Tampoc m'agradaria ser una persona molt abstinguda ja que ni a algunes coses que pots provar, i despres comprovar si t'agraden o no, encara que hi haja algunes que no hi ha que provar.
Exemples de moderacio:
Dir que no quan no vols beure mes, ja que si beus mes pot ser perjudicial per a tu.
Veure la tele dues hores diaries ja que no es una duracio molt elevada.
Exemples d'abstencio:
No provar l'acohol.
Romandre verge fins al matrimoni.
Exemples de frenesi:
Participar en carreres clandestines de cotxes.
Robar
Pense que vivim en un mon de bastant frenesi ja que ens permeten moltes coses i tenim al nostre abast cantitats impresionants de coses que abans no es podien.
Totes les coses del frenesi sonen mes excitants, en quant a la adrenalina, pero moltes d'aquestes son il·legals.
Un altre punt del que vaig a parlar-te es sobre una pelicula que hem vist a clase el Festin de Babette:
Encara que no he vist tota la pelicula, em sembla una pelicula on els personatges pricipals les dos dones son un clar exemple d'abstencio, ja que no poden fer res que els done plaer ja que seria pecat i anirien a l'infern.
Durant la pelicula van ocorrent diferents histories en les que se'ls dona la oportunitat a les protagonistes de passar-s'ho be, d'aconseguir un plaer... pero aquestes es neguen sempre.
Al final de la pelicula a Babette una cuinera criada de les germanes, li toca la loteria, i els prepara un sopar tipic frances ja que ella era cuinera en un gran restaurant frances.
Al sopar els convidats queden que encara que els agrade molt no van a gaudir del sopar i no diran paraules boniques en quant a ell. Pero un home que era el militar aquell de fa molts anys, va estar a França i coneixia el sabor dels bons plats, els bons vins, i si que va disfrutar.
Al veure tots a ells comenzaren a passar-se'ho molt be i fins i tot un abuelets es donen un peto.
Ademes la mestra vol que comentem aquestes dues frases aquesta es la primera : '' Un artista mai es pobre''
Per a mi vol dir que un artista, amb tot el que sap i pot fer, encara que no tinga molts diner, o no puga fer el que vol, sempre te els seus coneixements i aixo cap se'l pot llevar.
I la segona ''L'artista es el capaç de donar el millor de u mateix''
Que l'artistat es com un esser fantastic i que pot fer coses que persones normal no poden fer, com donar el millor d'ell mateix o passar-se d'alguns llimits.
Per a acabar aquesta carta parlar-te sobre un anunci que hem vist a clase, el qual vol que comentem. L'anunci es d'un sujetador, que esta protagonitzat per una bellisima dona. Aço vol dir el que son aquestos temps... que per a que alguna cosa triunfe tenen que tindre algo impresionant o fora de lo normal con eixa xica. Per al meu gust es un bon anunci jajaja, encara que com sempre s'utilitza un cos fisic per a atraure els compradors.
Una forta abraçadaaaaaa!!
Ivan Alonso Garcia 4ºB
En primer lloc vaig a ficar les coses que em donen plaer:
Una de les coses amb les quals més disfrute és fer esport. De tot tipus... futbol, basquet, tenis...
M'agrada practicar-lo amb els meus amics, o en el cas del tenis també amb el meu pare.
Altra cosa que desde fa un poc de temps em dona molt plaer és estar amb la meua nòvia, anar al cine, jugar a alguna cosa, quedar-nos a soles...
Encara que tambe disfrute amb els meus amics eixint per ahi i passar-nos-ho be clavant-nos en nosaltres jajaja de broma!.
També m'agrada estar a soles i comenzar a escoltar música, ja que tinc musica de tot tipus fins les que escoltava fa temps, el que fa que recorde coses.
A continuació les coses que no m'agraden:
No m'agrada que la gent parle de tu a les esquenes.
Tampoc que la gent siga impuntual jaja, ja que si quedes amb algú a una hora tens que estar ahí.
Altra cosa que no m'agrada son els típics xics que no tenen amics i es van amb el ''macarrilla'' del grup per a anar darrere d'ell, són persones que no tenen personalitat.
No m'agraden les películes de por, ni escoltar els polítics parlant a la televisio, ja que no parlen, discuteixen.
Per últim una cosa que tampoc m'agrada és que els meus pares siguen molt protectors, ja que
tinc quasi 16 anys i pense que ja puc fer coses sense que ells em diguen res.
Tot seguit vaig a parlar-te sobre un tema del que hem parlat a clase la impertorbabilitat:
Vam estar parlant sobre un text en el qual es parlava d'un savi, que deia que sempre
hi ha que reaccionar de la misma manera, tant si l'atac li ve de front, de l'esquena, de la dreta o de l'esquerra.
La mestra ens va demanar que expresarem el que creierem que era la imperotrbabilitat i si ens agradaria ser-ho, jo li he dit que si tinguera la oportunitat de ser un esser impertorbable no m'agradaria ser-ho. Pense que per a algunes coses podria estar be, pero per altra banda ets un esser viu i necesites sentiments encara que alguna vegada pugues estar trist.
Ja que ser impertorbable significaria no poder estar tampoc alegre.
Saps el que es la moderacio, l'abstencio i el frenesi? Jo ho tenia mes o menys clar, pero amb el que ens a explicat hui la profesora ja ho entenc molt be, a continuacio t'ho explique. Ademes ens ha demanat que expliquem com es la epoca en que vivim en tant al frenesi... moderacio... o abstencio...
Per a mi una persona normal seria la persona moderada, ja que no s'abste a tot sino al que l'interesa i no fa tot de frenesi sino que sap controlar-se
Encara que el frenesi siguera mes divertit em quedaria amb moderacio
Tampoc m'agradaria ser una persona molt abstinguda ja que ni a algunes coses que pots provar, i despres comprovar si t'agraden o no, encara que hi haja algunes que no hi ha que provar.
Exemples de moderacio:
Dir que no quan no vols beure mes, ja que si beus mes pot ser perjudicial per a tu.
Veure la tele dues hores diaries ja que no es una duracio molt elevada.
Exemples d'abstencio:
No provar l'acohol.
Romandre verge fins al matrimoni.
Exemples de frenesi:
Participar en carreres clandestines de cotxes.
Robar
Pense que vivim en un mon de bastant frenesi ja que ens permeten moltes coses i tenim al nostre abast cantitats impresionants de coses que abans no es podien.
Totes les coses del frenesi sonen mes excitants, en quant a la adrenalina, pero moltes d'aquestes son il·legals.
Un altre punt del que vaig a parlar-te es sobre una pelicula que hem vist a clase el Festin de Babette:
Encara que no he vist tota la pelicula, em sembla una pelicula on els personatges pricipals les dos dones son un clar exemple d'abstencio, ja que no poden fer res que els done plaer ja que seria pecat i anirien a l'infern.
Durant la pelicula van ocorrent diferents histories en les que se'ls dona la oportunitat a les protagonistes de passar-s'ho be, d'aconseguir un plaer... pero aquestes es neguen sempre.
Al final de la pelicula a Babette una cuinera criada de les germanes, li toca la loteria, i els prepara un sopar tipic frances ja que ella era cuinera en un gran restaurant frances.
Al sopar els convidats queden que encara que els agrade molt no van a gaudir del sopar i no diran paraules boniques en quant a ell. Pero un home que era el militar aquell de fa molts anys, va estar a França i coneixia el sabor dels bons plats, els bons vins, i si que va disfrutar.
Al veure tots a ells comenzaren a passar-se'ho molt be i fins i tot un abuelets es donen un peto.
Ademes la mestra vol que comentem aquestes dues frases aquesta es la primera : '' Un artista mai es pobre''
Per a mi vol dir que un artista, amb tot el que sap i pot fer, encara que no tinga molts diner, o no puga fer el que vol, sempre te els seus coneixements i aixo cap se'l pot llevar.
I la segona ''L'artista es el capaç de donar el millor de u mateix''
Que l'artistat es com un esser fantastic i que pot fer coses que persones normal no poden fer, com donar el millor d'ell mateix o passar-se d'alguns llimits.
Per a acabar aquesta carta parlar-te sobre un anunci que hem vist a clase, el qual vol que comentem. L'anunci es d'un sujetador, que esta protagonitzat per una bellisima dona. Aço vol dir el que son aquestos temps... que per a que alguna cosa triunfe tenen que tindre algo impresionant o fora de lo normal con eixa xica. Per al meu gust es un bon anunci jajaja, encara que com sempre s'utilitza un cos fisic per a atraure els compradors.
Una forta abraçadaaaaaa!!
Ivan Alonso Garcia 4ºB
jueves, 24 de febrero de 2011
La llibertat en grup
1. Posa exemples d’activitats que fas normalment en companyia.
2. Enumera els sentiments que tens en les activitats en companyia.
3. Enumera sentiments experimentats quan estas a soles.
4. A voltes, prefereixes la soletad o la companyia ? Quan?
5. A voltes en els grups sorgeixen imposicions, obligacions, pressions,… Posa exemples
6. I també rebutjos. Posa exemples
7. Quina llibertat vull tindre quan estic en grup: Escriu tres coses importants de la teua llibertat que mai renunciaries per estar en grup.
miércoles, 23 de febrero de 2011
Com a reflexió al voltant de la temprança
MILAGROS PÉREZ OLIVA 20/02/2011
Sigam raonables: que la literatura invente el que vullga, però en periodisme [i en la vida] convé no confundir realitat i ficció, mentida i veritat. I si algu pretén fer una broma utilitzant mentida, deu assegurar-se de que ningú puga interpretar-la com una veritat.
Tinc costum de començar les meues classes de periodisme amb un advertiment als meus alumnes: Mai us voteu un semàfor en ámbar. Encara que vos semble que no deixeu de respectar la llei i que no hi ha perill, si sou capaços d'interioritzar aquesta regla podreu estar segurs de que quan esteu distreguts o hi haja molta boira frenareu en sec. Creuar amb el semàfor en ámbar significa, per exemple, afegir als fets, algun toc inocent de ficció, xicotetes alteracions que donen color a la narració o fan que quede millor. Es a dir, una interpretacó imaginativa de la realitat.
Sigam raonables: que la literatura invente el que vullga, però en periodisme [i en la vida] convé no confundir realitat i ficció, mentida i veritat. I si algu pretén fer una broma utilitzant mentida, deu assegurar-se de que ningú puga interpretar-la com una veritat.
jueves, 13 de enero de 2011
Bagdad café
Idees, preguntes i comentaris al voltant de la pel·licula
Bagdad cafè tracta de:
- La amistat entre dones (passen de la rivalitat i l´enfrontament a la cooperacio i la simpatia).
- La creativitat ètica, com l'art de tractar amb els demès i amb ù mateix, es mostra metafòricamente en el personatge del fill músic que toca a Bach, el pintor i sobretot la màgia
- Escoltar i pensar en l'altre es un instrument poderòs.
- L'amor, el sexe, l'erotisme es possible en una edat madura i en un cos prou real en la vida quotidiana i practicament inexistent el Hollywood, un cos ni atlètic ni prim, madur i gros.
Completar i pensar:
Què sentiments et produeix veure una persona grossa?
Estar grossa es .......................
Estar gross es .......................
Amb el fet d'estar grosssa hi ha que ................
M'agradaria estar ............................................
Per a mi el menjar es ......................................
L'exercici físic es per a mi ..............................
El meu grau de tol·lerància envers un cos gross es...
El meu grau de tol·lerància envers el meu propi cos es ..............
Suscribirse a:
Entradas (Atom)