El xic - 1921
És una pel·lícula de Charles Chaplin sobre la paternitat.
Segons un amic que l'ha vist tracta d'un home fadrí i pobre que es fa càrrec de la custòdia d'un nen i ho cria.
M'ha explicat que ho educa en els seus valors, que poden ser qüestionables, però que són els seus i que els fan sobreviure a tots dos enmig de la misèria.
En la majoria de les pel·lícules de Chaplin veiem la capacitat dels homes per viure solos.
En la pel·lícula, Chaplin es fa càrrec, a soles, d'un bebè. Li talla bolquers de vells llençols, li prepara biberons (a la seva manera), cuina i ensenya al seu fill a cuinar, cuida la neteja diària del fill (també a la seva manera) i li trau endavant, ensenyant-li a defensar-se de les agressions dels altres nens, i sobretot transmetent-li afecte, dignitat i seguretat.
Quan el govern d'Espanya va aprovar la llei que permetia a dos homes adoptar a un nen, moltes persones es van tirar les mans al cap, no tenien clar que els homes sols, sense dones, poguessin fer-se càrrec de la criança d'un nen.
La majoria dels heterosexuals consideren que aquestes són labors de les seves dones. De fet els que recolzen la custòdia compartida en cas de divorci són encara minoria.
La majoria de les mestres són dones i, per descomptat, són majoritàriament dones les persones que els eduquen a casa i les que eduquen en els instituts.
El canvi de mentalitat pertoca a tota la societat, i crec que Chaplin va posar amb aquesta pel·lícula el seu gra de sorra.
Què us sembla l'opinió del meu amic? Si els nens no tenen, ni a casa ni a l'escola, models masculins que es facin càrrec de la seva assistència, quan siguin adults seran masclistes?
Segons un amic que l'ha vist tracta d'un home fadrí i pobre que es fa càrrec de la custòdia d'un nen i ho cria.
M'ha explicat que ho educa en els seus valors, que poden ser qüestionables, però que són els seus i que els fan sobreviure a tots dos enmig de la misèria.
En la majoria de les pel·lícules de Chaplin veiem la capacitat dels homes per viure solos.
En la pel·lícula, Chaplin es fa càrrec, a soles, d'un bebè. Li talla bolquers de vells llençols, li prepara biberons (a la seva manera), cuina i ensenya al seu fill a cuinar, cuida la neteja diària del fill (també a la seva manera) i li trau endavant, ensenyant-li a defensar-se de les agressions dels altres nens, i sobretot transmetent-li afecte, dignitat i seguretat.
Quan el govern d'Espanya va aprovar la llei que permetia a dos homes adoptar a un nen, moltes persones es van tirar les mans al cap, no tenien clar que els homes sols, sense dones, poguessin fer-se càrrec de la criança d'un nen.
La majoria dels heterosexuals consideren que aquestes són labors de les seves dones. De fet els que recolzen la custòdia compartida en cas de divorci són encara minoria.
La majoria de les mestres són dones i, per descomptat, són majoritàriament dones les persones que els eduquen a casa i les que eduquen en els instituts.
El canvi de mentalitat pertoca a tota la societat, i crec que Chaplin va posar amb aquesta pel·lícula el seu gra de sorra.
Què us sembla l'opinió del meu amic? Si els nens no tenen, ni a casa ni a l'escola, models masculins que es facin càrrec de la seva assistència, quan siguin adults seran masclistes?
Estic d'acord en bastants aspectes, sobre que els homes heterosexuals pensen que criar als fills son tarees de dones, pero no estic d'acord en que majoritariament les dones siguen les que eduquen a casa, ja que no te perque ser aixi.
ResponderEliminarNo te perque, ja que tinguen o no tinguen un model masculí, pense que no te molt que veure per a que siguen masclistes o no...